Antoni Garrell i Guiu

El passat diumenge, tres mesos desprès de la seva aprovació en Consell de Ministres, va entrar en vigor la nova legislació relativa als drets dels usuaris de Telecomunicacions, es a dir: de tots i cadascun de nosaltres ja que, amb més o menys intensitats les utilitzen. Una legislació, Carta dels Drets de l’Usuari de les Telecomunicacions, que aporta tot un conjunt de noves garanties quant a l’atenció i drets dels clients, tot buscant potenciar la lliure competència entre els operadors i la conseqüent dinamització dels mercats, regulant a la vegada els continguts de la publicitat relativa a la velocitat d’Internet al igual que d’indemnització per aturades en el servei. 

Un anàlisi comparat evidencia, que la nova legislació es un clar referent a nivell Europeu, i que és un pas per potenciar la societat de la informació i l’economia del coneixement. La pregunta que cal fer-se és si darrera de la legislació, o del mercat que es regula, hi ha la capacitat real de que les telecomunicacions esdevinguin un motor de progrés de la societat en general, al permetre incrementar la productivitat, i la competència econòmica i social del país en un mon obert on la transmissió rapida de la informació, convertida en coneixement, esdevé essencial. Atenent-nos exclusivament al preu de la connectivitat de dades, la seva disponibilitat i la velocitat disponible s’evidencia que el camí a recórrer és molt llarg, i que estem a molta distancia dels països on han assumit amb plenitud la importància cabdal de la transmissió i accés de dades i coneixement

Si es segueix amb regularitat les comunicacions i estudis de l’Associació de Internautes, o es llegeixen els informes oficial sobre els serveis d’Internet, es constata que l’ADSL espanyola és una de les més cares i lentes d’Europa, sense oblidar que la seva disponibilitat, estrictament per raons d’ubicació geogràfica, no està al abast de tots els ciutadans e inclús polígons i zones industrials tenen series dificultats per disposar-ne.

L’afirmació de cara i lenta s’ha de contextualitzar en el marc dels Estats de la Unió on la majoria de països disposen de bons preus i alta velocitat, del països amb qui competim, i també en la posició econòmica mundial que ocupa l’Estat espanyol, i el poder adquisitiu derivat dels salaris mitjos del ciutadans. En aquesta línia serveixi com exemple, -sense oblidar els serveis d’ADSL de Suècia que en molts llocs arriben a 100 Mbps de baixada, o descarrega d’informació, per 10 Mbps de pujada a un preu d’uns 35€/mes-, que a França es disposa de 24 Mbps de descarrega amb 1 de pujada per menys de 15€/mes, incloent tarifa plana de trucada de veu i un important paquet de serveis addicionals a preus atractius.

Disposar d’un bon ample de banda, que permet amb agilitats buscar informació identificar oportunitats i prendre decisions, al igual que prestar serveis en línea, no sols és important per les empreses consolides, encara ho és més per aquells que volen treballar des de casa i pels emprenedors; persones o organitzacions que requereixen no sols accedir informació, també aportar i trametre-la, conseqüentment bona capacitat de pujada, per aportar els seus serveis que poden obligar trameté arxius de volum significatiu.

Cal acceptar la necessitat d’unes bones telecomunicació per assolir eficiència i eficàcia, i també que el sistema espanyol, on els operadors bàsicament no fan més que revendre els serveis de telefònica, ja que les línies segueixen essent majoritàriament d’aquesta companyia, no pot disposar d’una competència real i efectiva. En aquest cas, el mercat ha estat incapaç d’autorregular-se ja que el preu de les telecomunicacions i les seves prestacions no ha esdevinguin un element suficientment tractor. Cal que l’Estat intervingui i estableixi uns marcs d’operació que permetin preus i velocitat d’Internet europea, que fomentin la competència real entre operadors i que no estalviïn esforç ni inversions per dotar als ciudatans i les empreses dels recursos telemàtics requerits amb projectes referent, com la iniciativa del l’operador neutre que s’impulsava des de la Generalitat de Catalunya.

Ha entrat en vigor la nova Carta dels Drets de l’Usuari de les Telecomunicacions, un avens significatiu però novament hom te la impressió que el govern s’ha quedat curt i no ha abordat les reformes de profunditat que necessitem, tot ignorant que sols amb grans canvis acabarem amb el malson de la crisi i recuperarem la senda de la creació de llocs de treball.

Antoni Garrell

4 de setembre de 2009

Publicat a e-noticies. Clic per accedir-hi

A l’abril, coincidint amb la Setmana Santa, el Servei Català de Trànsit estrenà un nou helicòpter de control del transit provis d’una sofisticada càmera, la Wescam MX-15, dotada de visió nocturna i que permet llegir la matrícula dels vehicles des d’una distancia d’un kilòmetre, tot determinant la seva posició exacta i la velocitat a la que circula, retransmet a la vegada la imatge al control central. Un helicòpter que sens dubte està cridat a ser un instrument amb alta capacitat per detectar les infraccions i sancionar-les.

Al llegir la noticia, vaig recordar les inversions tecnològiques en el control del tràfic, i a la guàrdia urbana de Vic amb el seu sistema de control i vigilància mitjançant tecnologia WiMAX amb vídeovigilància IP en temps real. Sistemes de vigilància i control, fonamentats en els avenços tecnològics, que a priori estan destinats a augmentar la seguretat, encara que es converteixen ràpidament en elements que faciliten la tasca sancionadora especialment en àrees on la velocitat es limita a la baixa amb la finalitat de reduir els accidents i la contaminació.

Disminuir la sinistralitat en les carreteres és objectiu de la Unió Europea des de 2001, llavors es fitxà com objectiu pel 2010 reduir a la meitat els accidents en las carreteres que aportaven uns 54.000 morts. L’objectiu establert esta lluny de complir-se si consideren que en el 2007 el nombre de morts foren 43.000, un 75% de les quals es degueren, segons la pròpia Comissió Europea, a l’excés de velocitat (30%), al alcohol (25%), a no portar cordat el cinturo de seguretat (17%), i a no respectar els semàfors vermells (4%).

L’anàlisi de les dades d’accidentalitat enquadrades en les sistemàtiques reduccions de la velocitat, en l’augment dels controls i polítiques sancionadores, o en la proposta de directriu europea d’intercanvi electrònic d’informació per facilitar que les sancions s’apliquin independentment del país on es resideix i en el que es comet la infracció, evidencia que aquests tipus d’actuacions no són suficients o, tal vegada, aquesta no sigui la millor via per afrontar la problemàtica, en especial si ens atenem a que la pròpia Comissió al 2006, tot explicant que el 93% dels accidents es produeixen per errors humans, demanà una aposta decidida per dotar d’intel·ligència al vehicles, és a dir, que el cotxe autoassumeixi el control i eviti l’error del conductor tot activant, si es requerit, mecanismes de protecció dels ocupants per minimitzar els seus danys.

Sistemes com el Predictive Safety System, el Pre Safe, o el Pre-crash Safety, entre altres, són realitats que permeten des de la frenada automàtica i canvi de direcció, a l’observació de les constants fisiològiques del conductor, o a que en situacions crítiques s’ajustin la posició dels seients, es tensin els cinturons, i es controli la deformació de la carrosseria; tampoc es pot oblidar els sistemes de visió nocturna, o l’avís automàtic en cas d’emergència, el E-Call, que permet que el propi cotxe en el moment de col·lisió emetí un avis a emergències al “112”, enviant les dades de l’accident i la localització.

SI el problema és la distracció, caldria actuar seriosament en aquest camp, conseqüentment posar la tecnologia més potent no sols a vigilar, controlar i sancionar, sovint hom diria a recaptar, sinó en disposar de vehicles més segurs , -el que no vol dir dotar-los de conducció automàtica-, de tal manera que es minimitzes l’error humà, tot evitant les col·lisions i els accidents.

La tecnologia permet escollir les dues vies, de forma alternativa o simultània, malauradament sembla que la via escollida en el dilema control o seguretat, sigui sols tecnologia per vigilar i sancionar, tot deixant en segon lloc l’ús generalitzat de la tecnologia per poder-nos moure amb rapidesa i seguretat, de tal manera que per reduir el risc la solució emprada és fer-nos moure con si no estesi al segle XXI i més pendents de la senyalització i controls que de la via.

Potenciar els controls per detectar i posar fre a les persones que es salten les normes de circulació i es converteixen en bombes ambulants és una obligació indefugible, però també hauria de ser-ho, dotar als vehicles de tots aquells complements tecnològics per garantir una mobilitat rapida i segura amb la tecnologia més puntera, ja que per costosa que sigui la inversió en seguretat molt més grans són els costos socials, i econòmics, que es produeixen per no usar la tecnologia disponible.

Antoni Garrell i Guiu
President del Consell assessor del Cercle per al Coneixement

Escrit per al Mon empresarial del mes  de maig. [(num 116 - pag 22), accés amb un clic aquí maig ] el dia 11 d’abril de 2009.

 La importància de les telecomunicacions pel desenvolupament social i econòmic es acceptat per la majoria dels ciudatans, a pesar de les reticències de certs sectors socials per la creixent contaminació electromagnètica. Unes tecnologies que obren noves oportunitats a milions de persones a l’eliminar els obstacles arrelats en la distancia i facilitar el intercanvi d’informació i coneixements. Una evidencia de la seva importància és la celebració el 17 de maig del dia mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, data que recorda la signatura del primer Conveni Telegràfic Internacional al 1865. Una jornada a la que s’ha sumat darrerament la celebració del dia d’Internet per iniciativa  de diverses associacions Iberoamericanes d’usuaris per promoure el seu l’ús a tots els nivells, i en especial per reclamar que sigui una eina accessible i oberta a totes les persones.  

La penetració d’Internet en l’economia productiva i en la societat en general és una evidencia que any darrera any es manifesta, i que transforma no sols els processos de generació de valor sinó també les relacions socials i les pautes d’interacció social. Els Xats i els fòrums, la missatgeria instantània i multimèdia, les compres per Internet o els blogs són canals i entorns vertebrats per l’omnipresent Internet, configuren unes noves realitats pels ciutadans més compromesos, i molt especialment els ciutadans amb capacitat d’accedir a la xarxa.  

Un grup de ciutadans que creix sistemàticament segons s’evidencia en diversos informes; serveixi con exemple el recent estudi “Eres online 2008” de l’empresa Click Seguros, on s’indicà que el 55% dels espanyols passen entre 1 i 3 hores al dia connectats a Internet; o L’estudi  de la Fundació BBVA ‘Internet en Espanya‘ que evidencia el creixement del percentatge d’espanyols que utilitzen la xarxa  al constatar que el 23% dels espanyols han efectuat alguna compra online en els darrer 12 mesos. Un percentatge que no amaga que està format bàsicament per joves i homes de classe mitja o alta, o que el gruix del internautes que utilitzen amb les eficiència i eficàcia la xarxa, uns 4.800.000 d’espanyols,  són majoritàriament homes, un 53%,  que viuen en entorns urbans de més de 100.000 habitants.

  L’anàlisi dels usos d’Internet, els llocs, i el perfil sociològic evidencia que encara resta molt a fer per assolir que la xarxa estigui oberta a tots, i esdevingui una eina de cohesió social. Sens dubte ja ha passat l’època de donar a conèixer  la xarxa i les seves potencialitats és l’hora de facilitar el seu us i generalitzar l’accés per avançar en la línia de les societats més avançades; i per fer-ho hom no pot oblidar que el cost de la banda ampla segueix essent alt si es compara la velocitat real i el preu amb altres països, o que uns quatre milions de persones no tenen accés a Internet al viure en zones rurals o urbanes llunyanes de la seva central, aquest és el cas en zones de Barcelona com Collserola.

  De ben segur que en el dia d’Internet hi ha coses per celebrar, però moltes a reivindicar per poder arribar a la universalització del servei. En aquesta línia cal reconèixer la tasca efectuada per la  Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació  dirigida pel Sr. Jordi Bosch, tant per dotar al país de les infraestructures requerides, com per endegar politiques adreçades als continguts. Unes actuacions que requereixen de molts més recursos que els que es disposen, i que de ben segur han d’esser incrementats per permetre que les tecnologies de la informació i les telecomunicacions despleguin el seu potencial transformador. Un potencial més necessari quan la majoria dels indicadors econòmics són negatius i evidencien la insuficiència de les mesures per afrontar una crisis que alguns ja comencen a indicar que  pot agreujar-se a la vista de les dades del mes d’abril. 

Amb desacceleració, crisis, o inclús si existís recessió, les politiques de construcció de futur no es poden obviar, i és ara on caldria prioritzar e incrementar les inversions en TIC. Aquest és o hauria d’esser el missatge i la revindicació del dia mundial de les telecomunicacions i de la Societat de la Informació. 

Antoni Garrell i Guiu

 Barcelona 18 de maig de 2008. 

 Artcle publicat a e-noticies http://www.e-noticies.com/opinions/dia-d%92internet-i-crisis-econ%f2mica-38646.html