Antoni Garrell i Guiu

El passat dia 23, gràcies a la trobada a Sabadell de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees, vaig contrastar opinions sobre el futur del sector davant la complexa situació econòmica actual. Analitzàrem les informacions del CITYC relatives a 2009, que indiquen que la producció tèxtil espanyola es va reduir un 17,9%, que es tancaren més de 500 empreses i que es destruïren 20 mil llocs de treball, dades que incrementen les veus crítiques al futur del tèxtil. Veus no informades, donat que creure que el tèxtil és un sector sense futur és ignorar la realitat.
El tèxtil de confecció és un sector clau de futur, tant pels seus productes que destaquen en els mercat per la seva qualitat i disseny, com per la seva experiència a l’hora d’adaptar-se als canvis i per les inversions efectuades en R+D+I. El sector fa més d’una dècada que incorpora els canvis tecnològics que milloren la productivitat, investigant, assumint les variacions dels mercats i costos productius, i afrontant la invasió de productes a preus baixos. Adaptant-se, en definitiva, als nous escenaris oberts el 2005 amb l’entrada en vigor de l’Acord sobre tèxtils i confecció.
 

Sense considerar les potencialitats del tèxtil-llar, o del disseny de teixits dirigits a mercats d’alt poder adquisitiu i a la moda, cal tenir consciència del treball dels dissenyadors amb ultramicrofibres i amb nous materials intel·ligents que estan obrint noves oportunitats al sector: disseny i manufacturació de peces que emmagatzemen energia solar, millorant la temperatura corporal o generant electricitat per els objectes personals; elaboració de complements tèxtils que incorporen telefonia mòbil i reproductors MP3; o la “construcció” d’una segona pell, altament resistent, amb indumentària molt fina, que redueix l’estrès, elimina bacteris, o protegeix dels efectes del canvi climàtic. Una sèrie d’avenços que atorguen al tèxtil de confecció un paper imprescindible en el futur.
 

Davant aquestes realitats ningú pot dubtar que el sector hagi superat amb èxit una profunda reestructuració i modernització, havent assolit els nivells de qualitat i valoració que ens permeten mirar al futur amb optimisme.

Antoni Garrell i Guiu
Barcelona 25 d’abril de 2010

Article Publicat al diari Avui clic aquí

Versión en castellano del articulo: www.esdi.es

 El passat dia 22 es va celebrar el “Dia de la Terra”, aquesta quarantena commemoració coincideix amb l’erupció del volcà de la glacera Islandesa Eyjafjälla, les seves cendres han paralitzant el transit aeri europeu els darrers dies, originant perdudes milionàries i bloquejant a milions de ciutadans de tot el planeta; i també amb les informacions procedents de la NASA relatives a què pot entrar en erupció el seu veí Katla, conseqüentment els núvols de cendres podrien reaparèixer dificultant novament els desplaçaments aeris. Erupció volcànica que, segons el climatòleg Herbert Formayer de l’Institut de Meteorologia de la Universitat de Recursos Naturals i Ciències Aplicades de Viena, pot originar canvis sobre el clima si les cendres arriben l’estratosfera i redueixen la radiació solar, que va estar precedida pel devastador sisme xilè i altres catàstrofes generades per tsunamis, inundacions, sequeres, gelades, tempestes, tornados, i huracans, que dia rere dia evidencien la fragilitat del desenvolupament humà quan el planeta mostra la seva força.

Catàstrofes que tenen greus conseqüències sobre les persones amb desenes de milers de morts, i també sobre les infraestructures, només el 2009 els danys van assolir els 50 mil milions de dòlars segons va explicar recentment el consorci reassegurador alemany Münchener Rück. És evident que no podem ni tenim que considerar les causes de les catàstrofes per un igual, hem de distingir les pròpies de la composició i estructura terràqüia, d’aquelles altres associades als canvis del clima que origina el model de creixement i de desenvolupament humà, però tampoc no podem ignorar que els danys s’han anat incrementat en els últims 50 anys com a conseqüència del canvi climàtic, i que, en opinió dels experts, seguiran creixent si no es redueixen les emissions de diòxid de carboni, i s’assumeix amb urgència la necessitat de limitar l’escalfament del planeta per sota dels 2ºC.

L’anàlisi d’aquests fets, ens hauria de conduir a assumir que el més gran fre i amenaça al benestar i al desenvolupament humà és la malversació dels recursos naturals que condueix a la destrucció del planeta, per això necessitem, fins i tot en èpoques complexes i de falta de recursos com són les actuals, posar en marxa estratègies i actuacions per progressar cap a un model econòmic que harmonitzi simbiòticament desenvolupament i medi ambient. Un model que s’anticipi a un futur de canvis incerts, i que obliga a gravar les actuacions que deteriorin l’equilibri climàtic, instaurant taxes que penalitzin, entre d’altres, les emissions de CO2, la mobilitat innecessària de béns i persones, o els diferencials de legislació ambiental, amb la finalitat d’aportar recursos per reparar la destrucció associada a la sobreexplotació, i eliminar la pobresa. Una tasca que no pot oblidar que dels gairebé 7.000 milions d’habitants del planeta, sols uns 1.000 milions s’aixequen al matí i arriben al vespre havent menjat 3 àpats, aquesta és la realitat ni ètica ni acceptable que comporta que aquests 1.000 milions tinguin més obligacions en fer un mon més just i sostenible.

La celebració del dia de la Terra és un bon moment per prendre consciència de que el Clima i el nostre planeta són el recurs més valuós que tenim, sense ell la vida no és possible i el desenvolupament humà esdevé impossible. Protegir el futur està a les mans de qui dirigeix els recursos públics, però en les nostres mans està exigir que els factors econòmics no condicionin les decisions polítiques mediambientals, i a la vegada avançar en un model econòmic més ecològic, menys contaminant, més respectuós amb el medi ambient, més eficient quant a recursos emprats i més compromès amb el futur. Sens dubte és aquesta la nostra obligació; una obligació que hem d’assumir amb compromís i solidaritat, fomentant a la vegada, les actituds que faciliten conservar i protegir les capacitats regeneratives del nostre planeta, ja que si ho fem podrem mirar amb optimisme i confiança el futur.

Antoni Garrell i Guiu
24 d’abril de 2010

<i>Aquets article es publicà a  e-noticies.cat  el  24 d’abril de 2010</i>

Version Castellana del articulo en web www.esdi.es:  hacer : Un clic aqui  (y seleccionar idioma)

Les organitzacions afronten els desafiaments de la competitivitat sabedors que només aconseguint l’èxit en la mateixa podran créixer, prolongar la seva existència, afrontar problemes complexos, i convertir-se en marques de referència tot augmentant la seva rendibilitat. Un conjunt d’aspectes que exigeixen cercar l’excel·lència en totes les activitats, i a no ignorar les fortaleses i debilitats dels competidors. Un procés competitiu que cal que sigui abordat de forma continuada, superant els factors endògens i exògens, assumint en plenitud els paradigmes de la societat i l’economia del coneixement, i entenent que les empreses han d’adquirir les capacitats requerides per accedir els mercats globals amb productes diferencials i d’alt valor.

Assumir els desafiaments en què s’enquadra el procés competitiu, exigeix considerar els avenços tècnic i científics, que es produeixen de manera continuada i que obren noves formes de plantejar les activitats i els processos productius, potenciar les capacitacions professionals dels treballadors i entendre les pautes socials que condicionen o fixen exigències, amb la finalitat d’innovar per fer més, fer-ho millor i de forma diferencial, possibilitant a la vegada increments de productivitat per assolir rendibilitats òptimes, tot assumint els riscos derivats del procés de mundialització i vertebració d’un mercat únic.

Un progrés que requereix evolucionar cap un model industrial robust que generi productes i serveis d’alt valor, el que comporta industries altament competitives, mercès a assolir un òptim equilibri entre una terna configurada por la capacitat innovadora, el establiment de sistemes per ser molt productiu, i utilitzar les avantatges de l’obertura dels mercats i la localització òptima dels seus processos productius gràcies al procés globalizador.

És en aquest context, en el que cal articular mecanismes per potenciar la competitivitat que permet generar ocupació i progrés social,  on s’enquadra la decisió del patronat de la Fundació per l’ESDi (Fundit), presidit pel Sr. Josep Bombardó,  d’organitzar el primer congrés Internacional de disseny e innovació de Catalunya. Un congrés internacional, perquè l’economia és oberta i interdependent; un congrés obert perquè sols fomentat la transmissió lliure del coneixement el progrés es factible; un congrés multidisciplinar perquè en ella es sustenta el poder de la innovació. Un congrés, també, que evidencies  la capacitat tractora e integradora del disseny; i un congres que potencies les xarxes de relació i col·laboració internacionals tant pel mon científic com empresarial. Uns objectius complexes però necessaris, ja que sols entomant els problemes amb noves visions i noves actuacions s’arriba a noves solucions.

Els objectius que es plantejava el congres eres complexes, però l’anàlisi dels abstracs de les 60 ponències i de les 7 conferències plenàries previstes ja aportaven pistes de la importància del disseny en un entorn especialment complex en als països on l’oferta sobrepassa la demanda, i on el nivell de la renda per càpita obliga que la competitivitat no sigui únicament qüestió de preu. Unes societats, i unes economies, en que la clau resideix en la seducció dels productes i la riquesa del seu contingut o valor aportat.

D’acord a les expectatives, el congrés ha posat de manifest que sense disseny no hi ha competitivitat i la necessitat d’evolucionar de l’egodisseny al co-diseny, en la línia impulsada per l’ESDi des de 2002; també que el disseny no és valor agregat és el valor de les coses; la importància del triangle Disseny-tecnologia-ciència; la importància creixent del disseny multidisciplinari; i la necessitat d’objectivar la subjectivitat per avançar en la gestió el disseny tot articulant una metodologia científica pròpia.

La gran quantitat  i qualitat de les idees i dels conceptes que s’han transmès obliguen a un rigorós anàlisis per ser assimilats i obrir noves oportunitats i visions als congressistes individualment, o col·lectivament, mercès a les activitats telemàtiques post-congresuales que incrementaran la interrelació entre ells.

Consegüentment es pot afirmar que el congrés ha superat amb escreix els seus objectius, ja que la qualitat dels ponents i els més de 500 assistents han permès progressar en la relació entre els investigadors en disseny, tecnologia i ciència, amb les empreses que han de convertir el saber en PIB. Ha permès apropar encara més al mon universitari a la societat tot incrementant la transversalitat i pluralitat; ha evidenciat que sols amb una industria moderna e innovadora el futur es possible, i a  l’ESDi incrementar el seus treballs ja que, com a primera escola de l’Estat espanyol en disposar de la titulació oficial de disseny, te la responsabilitat de marcar el camí per posar el disseny al mig de tota l’activitat productiva i de progrés social.

Antoni Garrell i Guiu

26 de març de 2010

Publicat al diari de Sabadell el 14 d’abril de 2009 http://www.diarisabadell.es/

El primer trimestre de l’any ha finalitzat amb una sèrie de notícies que posen més incertesa en l’horitzó, conseqüentment  incrementen la desconfiança d’aquells que generen llocs de treball, i de la població en general que veu com la taxa d’atur segueix creixent assolint, ja el febrer, la mitjana del 18% que havia augurat el Govern espanyol en el seu Pla d’Estabilitat per al 2010. Les últimes dades i previsions van ser les del Banc d’Espanya que va corregir significativament les previsions del govern, indicant que en el 2010 el PIB es contraurà un 0,4%, pronosticant per a 2011 un creixement d’un 0,8%, un punt menys del que preveu el govern central. Consegüentment s’endarrerirà un any més la creació d’ocupació i l’atur arribarà gairebé al 20%.

Per bé que es tancà el trimestre amb lleugers increments dels indicadors de confiança dels empresaris i consumidors, les noves prediccions evidencien la urgència de que s’adoptin actuacions per evitar que es segueixi debilitant el teixit productiu, i a la vegada s’iniciï la recuperació del potencial de creixement per evitar que la crisi es prolongui més allà del 2011. Un potencial que segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic s’ha retallat, pel que fa a l’economia espanyola, l’equivalent a una retallada del PIB de 10,6 punts, bàsicament per el impacte massiu que ha tingut la crisi sobre els llocs de treball, que representa 8,4 punts del PIB.  Ajudar les empreses a mantenir llos de treball i ser més competitius esdevé clau, i en especial a aquelles empreses amb capacitat de fabricar i exportar productes arreu del mon.

La situació evidencia encara més la necessitat de noves idees i mesures urgents per incentivar les capacitats associades a desenvolupar iniciatives i despertar l’esperit emprenedor, tot trencant la sensació de soledat de les empreses i dels empresaris, prioritzant actuacions per dinamitzar l’economia, per a això s’ha de potenciar l’exportació de productes de valor afegit i incentivar els processos d’innovació en producte; Facilitar la contractació de talent per part de les empreses; Incentivar les inversions en equipaments per millorar productivitat en èpoques de restricció financera; Agilitzar la creació d’empreses minimitzant els tramitis administratius; Incentivar les aliances empresarials, conjunturals o permanents per accedir els mercats globals; i comprometre a les organitzacions empresarials en el procés de suport a les empreses, als seus afiliats.

Actuacions que han d’anar acompanyades de canvis en la forma d’enfocar els reptes per part de les empreses, ja que les noves solucions obliguen també a una actitud nova, més exigent, compromesa i complexa. Les empreses, -i molt especialment les industries tractores de progrés i riquesa social-, han d’actuar inexorablement en tres fronts. El primer: “incrementar o recuperar la productivitat”, el que comporta no renunciar a les requerides actualitzacions de les seves infraestructures, a incrementar la dotació de coneixement dels seus equips humans, i reduir costos amb criteris d’eficiència en un context de sostenibilitat global. El segon és “gestionar la innovació”, assumint que els continus avenços tècnics i científics i l’elevada velocitat de transmissió de coneixements, comporta que la innovació sigui el factor clau per assolir de forma eficient i eficaç la productivitat. Un procés d’innovació que requereix ajustar les seves estructures, optimitzar els processos productius, orientar l’empresa al client i aportar als mercats productes i serveis diferencials gràcies al disseny, que es converteix en l’element fonamental per possibilitar la innovació, especialment en productes i aconseguir el reconeixement dels clients.

En tercer lloc, cal que les empreses assumeixin plenament “la internacionalització”, que en les actuals circumstàncies de restriccions creditícies, elevades taxes d’atur i mercats incerts ha d’entendres com competir i vendre en un món global, recuperant la importància d’exportar, en contraposició a la de localitzar o deslocalitzar processos, una actitud més exportadora que deslocalizadora que obliga a allunyar-se de la competència per cost i centrar-se a incrementar el valor dels productes, cosa que facilita la conversió dels avenços en PIB, avançant en la transformació del model productiu, i el que encara és més important generant ocupació.

Actuar en aquests tres àmbits: productivitat, innovació i internacionalització, requereix saber amb certesa l’objectiu final i a definir les estratègies i les tàctiques per assolir-los. És en aquest context on es requerit que, convençuts de les nostres potencialitats i capacitats, assumint riscos es redefineixin i executin nous plans i actuacions, ja que sols amb ambició i valentia ens podrem reinventar i accelerarem la finalització d’aquesta duríssima travessia del desert, i sortirem enfortits de la crisis, tot mirant plegats amb esperançà el futur.

Antoni Garrell i Guiu.

Sabadell 8 d’abril de 2010. Publicat simultaniamanet al diari de sabadell i al diari electrónic e-noticies.com