Antoni Garrell i Guiu

Fa uns dies, com qui vol fugir de les continues noticies sobre la crisis econòmica  mundial i les seves terribles conseqüències sobre l’ocupació i les perspectives de futur, vaig assistir a una conferencia sobre la disponibilitat i cost de les matèries primeres, la malversació sistemàtica de recursos,  i l’ús abusiu de plàstic, organitzat en el marc de l’Escola Superior de Disseny ESDi. En el col·loqui, arrel d’una pregunta sobre els derivats del petroli,  el ponent va parlar de  ‘l’illa” que sua en el Pacífic formada en  un 80% per  residus plàstics i que, amb un pes de 3,5 milions de tones, té una superfície com França. Un volum immens de residus de difícil eliminació mentre es mantingui la plàstic-dependència, un fet que s’allargarà si considerem que la complexa situació actual fa que es relaxin les politiques encaminades a disminuir el seu ús, com és el cas de la moratòria que s’ha aplicat a Espanya en el Plan Nacional Integrado de Residuos 2008-2015, que ha ajustat  la prohibició de les bosses de plàstic a una reducció del 50%  a partir del  2010. El torn de preguntes va derivar cap els residus tèxtils i el fet de que sols a Espanya cada habitant tiri a les escombraries entre 7 i 10 kilograms de roba usada, el que representa  el 4% del total dels residus domèstics segon el Ministerio de Medio Ambiente.  Una gran quantitat de residus que obliguen a analitzar que es converteixin en nous recursos  útils, evitant que s’acumulin els abocadors tot generant a mig termini residus de difícil eliminació.

Reciclar es quelcom indispensable, i una necessitat creixent en un mon on les matèries primeres incrementen el seu cost, ja que permet disminuir la seva demanda i a la vegada preserva el planeta de la contaminació i l’explotació abusiva. Serveixi com exemple que la reutilització dels residus tèxtils pot reduir la necessitat d’obtenir quantitats més grans de fibres naturals verges, un fet que evitaria el increment de la desforestació per disposar de noves terres de cultiu o explotació ramadera, tot disminuint l’ús de substancies químiques sintètiques com els herbicides, plaguicides o fertilitzants que tenen una gran capacitat contaminant.  Uns residus que poden esser no sols emprats per generar novament fil, també per omplir seients de cadires i coixins, per fabricar plaques aïllants acústiques o tèrmiques, en l’elaboració de productes Geotèxtils que aporten estabilitat als terrenys, o per elaborar biomassa fertilitzant i disminuir l’ús de fertilitzants sintètics.

Al sortir de la  conferencia, vaig adonar-me de les noves possibilitats que s’obren en el sector del reciclatge, “recuperar en lloc de llançar” obre noves oportunitats de futur, al donar  una segona vida útil als productes o poder esser utilitzats com a matèria primera. De ben segur en aquest moments on tot es qüestiona, on s’està dibuixant un nou escenari mundial quant a desenvolupament econòmic i social, les oportunitats que obre el reciclatge quant a generació d’ocupació i valor no son menyspreables, i haurien d’esser considerades. Els esforços en recerca en aquest camp efectuades simbiòticament amb empreses amb capacitat de desenvolupar i aplicar processos productius de ben segur son requerits, i els resultats a obtenir són tan esperançadors com els que dia a dia s’obtenen en les energies renovables.

Antoni Garrell i Guiu
25 de setembre de 2009

Publicat al diari electronic e-notices.com

La setmana passada es va celebrar la quarta edició del 080 Barcelona Fashion, una iniciativa sorgida de la Generalitat de Catalunya al juliol de 2007 desprès d’un procés profund de creativitat i d’innovació, tot assumit que el disseny i la capacitat d’emprendre són elements íntimament lligats a la ciutat de Barcelona, amb la finalitat d’esdevenir un element de referència, a nivell internacional, quant a moda d’avantguarda i foment del talent, amb un clar suport als emergents i emprenedors, i tenint especial cura en buscar la trobada entre els creatius i el mercat. Tot identificant, com indicà llavors el Conseller Huguet, que l’espai associat a la moda independent i emergent no estava ocupat per cap ciutat. 

Ha estat un plaer passejar entre els estands del 080, visitar l’espai dedicat a la Moda Beatle, gaudir de les col·lacions en passarel·la, contemplar el talent i la il·lusió dels joves creadors, hem viscut un oasis d’il·lusió i esperança en aquest setembre complicat, farcit de males noticies. Un quarta edició del 080 Barcelona Fashion que ha evidenciat la solidesa de la iniciativa, la capacitat de convocatòria, una excel·lent gestió en tots els nivells, i la voluntat i fortalesa per seguir avançant; el bon nivell de les 18 col·leccions en passarel·la i els 60 expositores, l’optima organització, la implicació de patrocinadors i col·laboradors, l’excel·lent posta en escena ho certifiquen. Un fet que hauria de posar punt i final a les critiques que de forma sistemàtica ha rebut l’iniciativa, originades, de ben segur, per les pors que generen els canvis, les incògnites que s’obren, i les tensions creades al trencar el estatus quo.

Una edició que ha evidenciat més que mai la qualitat, l’esperit emprenedor i el talent emergent, ho ha fet des del principi fins a la darrera col·lecció presentada, la de la dissenyadora invitada Estrella Archs, formada a l’Escola d’Arts i tècniques de la Moda (EATM) de Barcelona. Una dissenyadora, amb un alta nivell creatiu, que ha creat la seva pròpia marca, sense altres recursos que constància, voluntat, esforç, i sacrifici, tot entenent que desenvolupar-se a nivell internacional obra la ment i multiplica les oportunitats.

Coneixem que la propera edició serà la setmana del 25 al 29 de gener de 2010, coincidint amb el saló de moda urbana Brandery, sorgit a iniciativa de l ‘Ajuntament de Barcelona; sens dubte una excel·lent noticia ja que  la col·laboració de la Generalitat i l’Ajuntament, tal com el sector ho reclama,  reforça el que tots sabem: “que sols cooperant podrem competir en un mon global i  evidenciar que Barcelona és la ciutat de referència quant a disseny i creativitat, on els creadors de moda són una de les seves màximes expressions”. Que el 080 Barcelona Fashion i Brandery sumin esforços hauria d’esser sols el primer pas per posar tot el potencial de Barcelona al servei de la creativitat i dels creadors, ja que sols d’aquesta manera, sumant i treballant plegats amb projectes propis, el talent s’aproparà al mercat i és generaran les plusvàlues que permeten captar vocacions, i que els dissenyador esdevinguin emprenedors, tot reactivant l’Industria tèxtil-confecció, i les seves empreses assoleixen els mercats del mon.

Antoni Garrell i Guiu

Director General de la Fundació pel Disseny Tèxtil

Barcelona 6 de setembre de 2009  

El passat diumenge, tres mesos desprès de la seva aprovació en Consell de Ministres, va entrar en vigor la nova legislació relativa als drets dels usuaris de Telecomunicacions, es a dir: de tots i cadascun de nosaltres ja que, amb més o menys intensitats les utilitzen. Una legislació, Carta dels Drets de l’Usuari de les Telecomunicacions, que aporta tot un conjunt de noves garanties quant a l’atenció i drets dels clients, tot buscant potenciar la lliure competència entre els operadors i la conseqüent dinamització dels mercats, regulant a la vegada els continguts de la publicitat relativa a la velocitat d’Internet al igual que d’indemnització per aturades en el servei. 

Un anàlisi comparat evidencia, que la nova legislació es un clar referent a nivell Europeu, i que és un pas per potenciar la societat de la informació i l’economia del coneixement. La pregunta que cal fer-se és si darrera de la legislació, o del mercat que es regula, hi ha la capacitat real de que les telecomunicacions esdevinguin un motor de progrés de la societat en general, al permetre incrementar la productivitat, i la competència econòmica i social del país en un mon obert on la transmissió rapida de la informació, convertida en coneixement, esdevé essencial. Atenent-nos exclusivament al preu de la connectivitat de dades, la seva disponibilitat i la velocitat disponible s’evidencia que el camí a recórrer és molt llarg, i que estem a molta distancia dels països on han assumit amb plenitud la importància cabdal de la transmissió i accés de dades i coneixement

Si es segueix amb regularitat les comunicacions i estudis de l’Associació de Internautes, o es llegeixen els informes oficial sobre els serveis d’Internet, es constata que l’ADSL espanyola és una de les més cares i lentes d’Europa, sense oblidar que la seva disponibilitat, estrictament per raons d’ubicació geogràfica, no està al abast de tots els ciutadans e inclús polígons i zones industrials tenen series dificultats per disposar-ne.

L’afirmació de cara i lenta s’ha de contextualitzar en el marc dels Estats de la Unió on la majoria de països disposen de bons preus i alta velocitat, del països amb qui competim, i també en la posició econòmica mundial que ocupa l’Estat espanyol, i el poder adquisitiu derivat dels salaris mitjos del ciutadans. En aquesta línia serveixi com exemple, -sense oblidar els serveis d’ADSL de Suècia que en molts llocs arriben a 100 Mbps de baixada, o descarrega d’informació, per 10 Mbps de pujada a un preu d’uns 35€/mes-, que a França es disposa de 24 Mbps de descarrega amb 1 de pujada per menys de 15€/mes, incloent tarifa plana de trucada de veu i un important paquet de serveis addicionals a preus atractius.

Disposar d’un bon ample de banda, que permet amb agilitats buscar informació identificar oportunitats i prendre decisions, al igual que prestar serveis en línea, no sols és important per les empreses consolides, encara ho és més per aquells que volen treballar des de casa i pels emprenedors; persones o organitzacions que requereixen no sols accedir informació, també aportar i trametre-la, conseqüentment bona capacitat de pujada, per aportar els seus serveis que poden obligar trameté arxius de volum significatiu.

Cal acceptar la necessitat d’unes bones telecomunicació per assolir eficiència i eficàcia, i també que el sistema espanyol, on els operadors bàsicament no fan més que revendre els serveis de telefònica, ja que les línies segueixen essent majoritàriament d’aquesta companyia, no pot disposar d’una competència real i efectiva. En aquest cas, el mercat ha estat incapaç d’autorregular-se ja que el preu de les telecomunicacions i les seves prestacions no ha esdevinguin un element suficientment tractor. Cal que l’Estat intervingui i estableixi uns marcs d’operació que permetin preus i velocitat d’Internet europea, que fomentin la competència real entre operadors i que no estalviïn esforç ni inversions per dotar als ciudatans i les empreses dels recursos telemàtics requerits amb projectes referent, com la iniciativa del l’operador neutre que s’impulsava des de la Generalitat de Catalunya.

Ha entrat en vigor la nova Carta dels Drets de l’Usuari de les Telecomunicacions, un avens significatiu però novament hom te la impressió que el govern s’ha quedat curt i no ha abordat les reformes de profunditat que necessitem, tot ignorant que sols amb grans canvis acabarem amb el malson de la crisi i recuperarem la senda de la creació de llocs de treball.

Antoni Garrell

4 de setembre de 2009

Publicat a e-noticies. Clic per accedir-hi